Yangshuo (阳朔县), Shanghai (上海), Suzhou (苏州) i Hangzhou (杭州)

img_1959.jpg
Ens llevem ben d’hora per poder fer un bon esmorzar i plegar les cosetes amb tranquil·litat abans no ens vinguin a buscar per la travessa pel riu Li amb una barqueta que simula està feta de bambú tot i que és plàstic (blanc, ni tan sols el pinten…) amb tres bancs de fusta. Primer ens ve a buscar una furgoneta i fem ruta pels hostals de Guilin per recollir a més gent. Per casualitat, hi coneixem a dues noies i un noi catalans!!! Han acabat el MIR i es passaran 1 mes viatjant per la Xina (quina enveja, ells tot just comencen i a mi ja se m’acaba…). Així que 3/4 parts del grup és català!! Des de que havia començat a viatjar només em vaig trobar a un català a Chengdu (el Lluís!), i ara amb ma mare portem 3 dies seguits trobant-nos-en… A Longhseng una parella de un poble a prop de Centelles del que no en recordo el nom, a Guilin ells i a l’aeroport de Guilin, mentre esperàvem per agafar l’avió cap a Shanghai, una colla ben gran que si no eren catalans, almenys el parlaven…

En fi, segueixo, agafem la barqueta i, malauradament tot està tan gris que amb prou feines es veuen les muntanyetes… Quina llàstima!!! No ens plou, però el temps no ens acompanya… Ni vistes, ni fotos, ni prendre el solet, ni res de res!!! Això sí, català el que vulguis!!! jaja

La travessa és molt típica perquè es veuen les muntanyes tan característiques de la zona. No són gaire altes, però tenen formes molt rares i surten de tot arreu. A més, baixar amb una barqueta pel riu durant un parell o tres d’hores entre muntanyes et dóna una pau que enyores en alguns moments a les grans ciutats xineses… Però amb el temps que fa i mig morts de fred, costa trobar aquesta pau, només hi veus núvols i fred!!! Parem per dinar en un casalot on hi fan l’agost amb nosaltres. Allà ens coneixem més amb el grup de gent que anem!! Un cop a Yangshuo, ens “casi” plou, així que res de fer una volta amb bici pel riuet, ni de pujar cap muntanya, ni de res de res!!! De shopping, que en sé de una que li apassiona i no sóc jo. Yangshuo era un poblet enmig de les muntanyes on molts excursionistes hi feien parada per compartir les experiències, agafar energies i continuar amb el viatge. Ara, és un poble dedicat exclusivament al turisme. Té el seu encant, està molt ben conservat, envoltat de muntanyes, amb mil activitats, amb menjar occidental,… Però queda lluny la imatge de poblet xinès amb alguns turistes. Absolutament tot el poble està fet pel turisme. Hi ha activitats des de enfangar-se en unes coves amb banys termals, fins a practicar escalada, baixar amb barqueta, rutes amb bici, espectacles nocturns de pesca (exactament no sé com funciona, em sembla que fan un espectacle on ensenyen la manera o el ritual que practiquen alhora de pescar), bars nocturns amb música en directa, pizzeries (pizzeries!!! i les pizzes tenen formatge i tot!!!), cafeteries, en fi, totes les comoditats en un poble enmig de la Xina. Tot i ser turístic, m’agrada! Però el temps no ens acompanya. Ni l’endemà, així que decidim seguir amb un parell de compres, fer una bona passejada i enfilar camí cap a l’aeroport de Guilin, fent parada primer a Guilin. El dia no té massa cosa a explicar, aeroport i cap a Shanghai. I quan arribem allà, agafem el Maglev per anar de l’aeroport a la ciutat. El Maglev és un tren levita, ja que funciona per electromagnetisme, i arriba a velocitats de 430km/h. És una xulada!! Sent realistes, no notes massa cosa, només que els arbres i l’enllumenat de la carretera que passa pel costat passen molt molt ràpid per davant teu, però res més. Molt suau tot plegat!!! Ara, només faltava que li preguntés a ma mare què passaria si se n’anés la llum durant el viatge per començar a posar emoció als 5-10minuts que dura el viatge!!! I just quan arribem a l’hostal i engeguem el televisor, ens enterem del terratrèmol del Japó i la “possible” fusió de Fukushima…

L’endemà ens llevem amb tranquil·litat, i veient que fa bon dia, decidim aprofitar-lo i agafem un tren que en 30 minuts (i una velocitat mitja de 300km/h) ens porta a Suzhou. Suzhou és una ciutat propera a Shanghai que destaca perquè té canals per tots els carrerons del casc antic, i està plagat de jardins i parcs. Ens passem el dia anant pels jardins xinesos (encantadors, tot i que la majoria d’arbres i plantes encara no han florit). Els xinesos es tornen bojos per les pedres amb formes rares, i les posen a tot arreu. Els jardins estan plens de temples, pedres, riuets, i passadissos per sobre dels llacs. Està bé, però jo prefereixo passejar pels carrerons del casc antic amb els canals al costat i els barquers cantant cançons típiques als turistes que pujen a les barquetes per donar una volta a la ciutat damunt d’elles. Hi ha un carrer força turístic on hi han algunes cases de te (i també hi fan cafè!!), i hi tenen les terrassetes al costat del canal. Per agafar un llibre i quedar-s’hi tot el dia fins que es faci fosc!!!!

Cap al tard, el temps empitjora, i jo porto un encostipat a sobre que comença a pesar, però deicidim anar a veure un pont que la guia diu que és un dels més representatius de la Xina. Ja es fa estrany que, sent tan important com representa que és, ni tan sols els taxistes sàpiguen on és, ni la gent de carrer, ni els conductors de l’autobús… Però nosaltres tossudes, ho intentem de totes totes. Agafem 3 o 4 autobusos, ens intentem orientar nosaltres soles, demanem pel carrer, agafem un taxi després d’intentar-ho varis cops, i quan després de 3h hi arribem, està tancat. Al final resulta ser un pont una mica lluny del centre de la ciutat, molt petitó, peatonal, i pla. És un pont amb 53 arcades on els pescadors solien anar-hi a provar sort, però que ara ja no té cap mena de funcionalitat… Al final, cap a l’estació de tren i cap a Shanghai de nou!!

L’endemà agafem un tour de l’hostal per anar a Hangzhou. El dia és horrible, i a sobre la guia només parla xinès. De fet, anem amb tot un autocar ple de xinesos i nosaltres dues i un home noruec. A ma mare l’excursió se l’hi fa molt pesada… La veritat, amb el temps i les condicions, i després de passar un dia tan increïble a Suzhou, Hangzhou es fa costa amunt. Ens porten al llac, on agafem una barqueta per donar-hi un tomb, sortim i veiem el parc del costat amb 10 minuts. Dinar en un lloc bastant dolent, casi ni provem el dinar, després visita a una fàbrica de seda i a una teteria on ens ensenyen el “ritual” del te i ens intenten vendre el seu te verd, i després un parell de temples (un d’ell meravellós, on hi podem veure una celebració budista amb tots els monjos resant, espectacular!!!) i un parc, i de nou, autobús cap a Shanghai. El principi del tour es fa dur. La guia no calla ni sota la dutxa, i això implica mal de cap. No l’entenem, amb el que preferiríem que callés a què expliqués tantes coses… A més el temps és horrible, tot i que al final del dia s’acaba arreglant una mica, i a més, ens ha tocat llevar-nos a les 5:30 perquè a les 6 havíem d’estar apunt.

Al vespre, un cop a Shanghai, anem a sopar paella a un restaurant italià amb una parella (ell noruec i ella xinesa) amb vi de la Rioja!!! El lloc és una xulada, és una antiga zona aburgesada reconvertida en zona de bars i restaurants, hi ha molta gent tot i ser dilluns, i l’ambient és molt agradable!!! El lloc es diu alguna cosa semblant a “Xin Tian Di”.

I res, quan arribem a l’hostal estem tan mortes que és sentir les notícies sobre Japó i les novetats i quedar-nos fregides a l’habitació.

I avui, m’he llevat ben d’hora per preparar el dia. Hem fet una visita ràpida pels punts més característics de Shanghai. Començant per “People’s Park”, hem anat a la plaça principal, al carrer peatonal de Nanjing East Rd. (on ha tocat entrar als centres comercials a fer-hi una ullada… ufff!!), després hem agafat el bus turístic i hem anat fins el Bund,

Deixa un comentari

Translate »
%d bloggers like this: