La Pica d’Estats: TODO – – ;

El cap de setmana passat vaig esborrar un propòsit més de la llista de TODOs: fer el cim més alt de Catalunya; la Pica d’Estats.

No era el primer intent, l’octubre de l’any passat ja ho vam intentar, però entre que el temps no acompanyava i que ens va costat més de 2h trobar el pàrquing des d’on sortia el camí per començar a pujar, no vam poder. Aquest cop, tot va anar rodat.

El vam fer per la part francesa, és una excursió llarga, amb uns 2000m de desnivell positiu, però si es divideix en dos dies es fa sense cap mena de dificultat, ja que no té dificultat tècnica. És caminar, caminar i caminar!

Es surt des del pàrquing que hi ha després de Marc (passat el poble d’Auzat). El camí comença al costat de la presa d’aigua (no té pèrdua, està molt ben indicat); i d’allà ja no es deixa casi fins fer cim. Des de Manresa hi ha unes 3-3,5h amb cotxe (tenint en compte que ens vam trobar el túnel de Puymorens tancat per obres i vam haver de fer la collada). En el nostre cas, suma-li també 1h de fer el gran esmorzar a Vagà (i gran en sentit literal, mireu la foto!)

20130810_104853.jpg

La primera hora es fa dins del bosc, cosa que s’agraeix quan el sol no dóna treva i les temperatures ronden els 30ºC. Les altres 2h fins al refugi són al ras, i permeten veure tota la vall. Les vistes són espectaculars.

20130810_181415.jpg

Com que nosaltres, domingueros de mena, vam començar a caminar el dissabte vora les 14:30 o així, ens va agafar la hora més crítica mentre caminàvem, i ens vam plantar a les 18h al refugi. El refugi queda com amagat, i quan hi arribes el trobes a dalt d’un turonet i amb un llac als peus. Al arribar, i tot i que l’aigua estava glaçada, no ens en vam estar de fer-nos un banyet acompanyats de les muntanyes encara mig nevades. Es-pec-ta-cu-lar!!

20130810_183349.jpg 20130811_131635.jpg 20130811_131538.jpg

Després de fer el gran espectacle al llac, vam muntar la tenda al costat del refugi, quatre fotos de la vall, i a sopar. Després de 1000m de desnivell (carregant tendes, sacs i menjar), estàvem morts, i vam anar al refugi a comprar birreta fresca per sopar. La gran sorpresa va venir quan l’home del refugi ens va oferir un vol de sopa calenta (amb verduretes, carn, fideuets…) for free!!! Ens va dir que era tradició donar-ne a tots els que pujàvem i no ens quedàvem al refugi, però més aviat diria que els hi va sobrar del sopar de la gent que es quedava al refugi, i per no tirar-ho, ens ho van donar. Benvingut sigui, anyway!! En aquell moment, casi em queien les llàgrimes :)

20130810_200148.jpg

Després de sopar, ens vam fer quatre fotos amb la posta de sol, i cap a dormir. A la nit, es sentien els cavalls pasturar al costat costat de la tenda. El Willy i el Dídac dormien a fora fent vivac, i pel que vaig sentir a mitja nit, algun d’ells va tenir algun frec a frec amb algun cavall… 😀

20130810_210624.jpg

L’endemà ens vam llevar mooooolt d’hora i vam començar a pujar. La pujada és molt assequible; són 1000m més, però no té grans desnivells. Va passant entre llacs, i ens vam trobar bastants trams nevats. Tot i que portàvem grampons i piolet, com que els trams nevats eren plans, no va fer falta posar-nos’els. El primer cim que vam fer va ser el Montcalm (3.078m), i després la Pica(3.143m) i Verdaguer(3.129m). El cim de Verdaguer està tocant a la pica, potser s’han de pujar 20-30m des del collet que hi ha entre cim i cim.

Al arribar a la Pica, les vistes eren espectaculars, brutals!! A dalt, ens vam trobar a força gent, i em va sorprendre trobar-hi nens que deurien tenir 6-8 anys allà dalt… Amb la seva bosseta, i passant algun tram com autèntics alpinistes. Com puja la canalla, tu!!

Tot i que el vent bufava bastant en alguns trams, no hi feia fred, i el dia era tan clar que podíem veure-ho tot… Vam ensopegar un bon dia per pujar-hi!! La part catalana es veia força més nevada que la francesa, s’ha d’anar en compte amb aquestes coses…

Al baixar, “els nens” van decidir fer servir el piolet i es tiraven per les rampes nevades frenant-se amb el piolet. La Glòria, la Laura i jo vam decidir tornar pel camí… Les baixades sempre es fan pesades. Quan puges, tens un objectiu; fer cim. Quan baixes, només esperes que el cotxe estigui a la cantonada i puguis treure’t les botes i reposar els peus… Però aquest cop, havíem de desfer 2000m de desnivell, en comptes de 1000m…

Vam parar a dinar i al arribar a l’alçada del refugi, jo vaig fer-me un banyet ràpid (mmmmmmmmmm!!!), vam desmuntar tendes i vam seguir baixant. Els últims 20minuts es van fer eterns, i per postres, al arribar al pàrquing, el cotxe no m’arrencava. Al final, després d’insistir i gràcies a l’ajuda d’un francès, va acabar cedint ,i en 3h vam arribar a Manresa. A la muntanya, gairebé tothom que ens trobàvem eren francesos: o sigui: Laura, aprèn francès!!

L’excursió va anar rodada: el temps ens va acompanyar en tot moment, el camí estava molt ben indicat, les vistes eren increïbles, i la companyia, immillorable!! En caps de setmana com aquests no puc evitar pensar si tota la resta seria prescindible…

20130810_104853.jpg20130810_181415.jpg20130810_183349.jpg20130810_200148.jpg20130810_210624.jpg20130811_082259.jpg20130811_093159.jpg20130811_093245.jpg20130811_093300.jpg20130811_093446.jpg20130811_094304.jpg20130811_094338.jpg20130811_101656.jpg20130811_101715.jpg20130811_101733.jpg20130811_102404.jpg20130811_102813.jpg20130811_104101.jpg20130811_104114.jpg20130811_124336.jpg20130811_131538.jpg20130811_131635.jpg

6 thoughts on “La Pica d’Estats: TODO – – ;

  • 19 d'agost de 2013 at 12:54
    Permalink

    Ai!!! Quina enveja m’acabes de fer! M’acabo de penedir MOLT de no haver vingut!! Molt xules les fotos i la crònica! :)

    Reply
  • 19 d'agost de 2013 at 21:22
    Permalink

    Això rai!! La muntanya no es mou; i nosaltres, tampoc!! Quan vulguis, Queralt!

    Reply
  • 6 de juliol de 2014 at 23:10
    Permalink

    Ieeeepa! No ho havia vist pas jo això! Collons! Com mola 😀

    Reply
    • 16 d'agost de 2014 at 19:01
      Permalink

      oh què et pensaves!!! 😉
      A veure si ara que (possiblement) m’avorriré més a Londres, aprofito els dies de pluja per posar-lo al dia.
      Una abraçada!!

      Reply
  • 14 d'agost de 2014 at 18:08
    Permalink

    Hola!

    Perdona que t’ho escrigui aquí, però no he trobat cap email al teu blog.

    Cerquem la col•laboració de bloguers, escriptors i viatgers de tota mena que vulguin participar amb una o més experiències de viatge per fer-ne un llibre en català.

    Trobaràs les bases de participació al nostre web:

    http://www.novacasaeditorial.com/ca/aquest-estiu-a-mes-de-passar-tho-be-escriu/

    I si tens facebook t’agraeixo que comparteixis el post per si a algú li pot interessar: https://www.facebook.com/NovaCasaEditorial/posts/844263438957754

    Gràcies.

    Si tens dubtes estem a la teva disposició a l’email novacasaeditorial@gmail.com

    Una abraçada, salut i bons viatges!

    Reply
    • 16 d'agost de 2014 at 19:00
      Permalink

      Bones!
      Moltes gràcies per posar-te en contacte. Ara mateix hi entro per informar-me’n i en faré difusió.
      Per cert, tens tota la raó, no hi ha cap secció on poder posar-se en contacte amb mi. Prenc nota!

      Una abraçada (i MOLTS bons viatges)!

      Reply

Deixa un comentari

Translate »
%d bloggers like this: