Viatge a Uganda – Introducció

L’any passat, per aquestes mateixes dates, vaig emprendre un viatge que començava recuperant la il·lusió per la curiositat (veure entrada). Qui em coneix ho sap. No era un gran repte, només una manera més de satisfer l’afany (o més aviat “la fam”) incesant de veure, de saber, de conèixer i d’experimentar alguna cosa fora de la quotidianitat. Van ser 15 dies improvitzats pel Sud de la Índia; dormint en autocars, trens, hostals, amb coach surfing i fins i tot pel carrer… 15 dies intensos com n’he tingut pocs. 15 dies entrellaçant vides i experiències amb gent fantàstica, que la casualitat em va posar al davant. No era un gran repte; era un lloc segur on viatjar, totalment diferent a lo conegut i amb poc temps. La curiositat i la novetat s’enamoraven un temps prou curt com per no avorrir-se, així que era un projecte d’èxit assegurat. I ho va ser.

Aquest any és una miiiiiica diferent. El temps casi es triplica, i el projecte arrisca molt més… Dimecres comença una aventura a Uganda (concretament a Luganzi), en un centre d’atenció per a nens discapacitats. Aquest cop no hi vaig sola, hi vaig amb l’Anna, i hi estarem 5 setmanes!! La idea és passar-ne 4 al centre i la darrera viatjant, però això -com tot i com sempre- està moooolt obert.

El centre es diu Kitega, està situat entre Kampala (la capital) i Jinja, i tracta de donar oportunitats a nens amb dificultats mentals. No tenim massa informació del què hi farem, el que sigui necessari o el que puguem aportar, és clar, però en principi durant els matins es dónen classes de matemàtiques i d’anglès – entenc que dins del nivell de cadascun… perquè segons el grau de discapacitat, potser no caldrà que aprenguin a fer grans càlculs matemàtics… ara que tampoc poden demanar gaires peres; sempre he sigut més de taronges 😉 – i a les tardes preparar jocs i activitats per fer amb ells, fins a les 17 de la tarda o així. Els caps de setmana seran lliures.

En principi viurem amb la gent d’allà, però això tampoc està massa clar perquè fa poc van acabar les obres per ampliar el centre i habilitar-lo perquè la gent que hi va a fer voluntariat s’hi pugui quedar. Fins que no hi siguem, no ho sabrem.

Si voleu més informació sobre la organització i tots els projectes que estan fent, ho podeu trobar aquí! (sí, sí, aquí :D).

El viatge d’aquest any és completament diferent… Aquest viatge em posarà més a prova que cap altre…
No tinc gaire paciència i no sé com ho portaré alhora d’ensenyar matemàtiques o anglès a nens amb problemes d’aprenentatge. Mai he tingut problemes d’aprenentatge, i tenint en compte que l’empatia no és el meu fort… ara que sabent-ho, segur que trobaré alguna manera de treure-li ferro i intentar fer-ho el millor possible. Tampoc sé com reaccionaré amb els nens, si la vergonya em paralitzarà o si em tornaré més pallassa que de costum.

Tractar amb nens (siguin d’on siguin) sempre és un tema que m’intriga. M’agrada, però em desconcerta. Són tan imprevisibles… Són tan… nens!!! I jo ja fa anys que ho vaig deixar de ser…

Tinc ganes de conèixer més sobre la seva cultura, la seva manera de veure i de viure el món, tinc ganes d’entrar a la seva porció de món i formar-ne part. També vull aprendre una mica de suajili, i saber en què somien i de què tenen por els nens d’allà. Tinc ganes de descobrir la Perla d’Àfrica- el primer pas a l’Àfrica negra-, els paisatges que amaga, i la quantitat d’animals que diuen que hi viuen. Tinc ganes conèixer Uganda, de ser part del projecte de Kitega i de trobar la felicitat als ulls dels nens i nenes que en formen part.

No sé si allà tindrem internet, però si n’hi ha -i com sempre que començo un viatge-, la intenció és anar escrivint sobre l’experiència. Espero que aquest cop – i sempre que la connexió no serveixi d’excusa-, el propòsit d’escriure tingui més solidesa que en el viatge al Sud de la Índia. Ara que quan vius moments especials, escriure’ls es torna prescindible.

En 3 dies… despegamos!!

20131102_163141_1.jpg

Deixa un comentari

Translate »
%d bloggers like this: