Records de viatge retrobats

Avui, mentre intentava posar ordre a tot el munt d’informació que tinc abandonada en el disc dur extern, he trobat un TXT amb un tros de text que vaig escriure en el viatge a la Xina. Un de tants que escrivia en els temps perduts i d’autobús o de tren, un dels tants en els que em creia descobrir el món. En el mòbil, gravats a la memòria (fins aleshores no-volàtil, però malhauradament, de duració finita) o en trossos de paper que ja no recordo on són, i que espero trobar algun dia per atzar, de la mateixa manera que he trobat aquest.

Ja només per aquests petits plaers matiners, el viatge hauria valgut la pena, però li tinc molt més a agraïr. I sense més dilacions… 😛

“Gent asseguda davant de casa veient passar el temps. Alguns jugant al mahjong, altres menjant, o llegint, o veient com el petit apren a caminar perseguint les gallines que corren lliures pel “pati” del davant de casa.
Un home llaurant el troç de terra empenyent un bou, un altre recollint l’arròs sec, mentre jo contemplo atònita la posta de sol entre el reflex de les muntanyes puntiagudes en les terrasses d’arròs inundades d’aigua i amb la cua de la planta traient el nas. La Troba em xiuxiueja que la terra és pel qui la treballa i la guitarra pel qui la toqui, i veient tot aquest espectacle darrere d’un vidre massa brut per poder fer alguna foto descent, m’ho crec. Voldria tocar el què veig i dir que és real, que els nens amb gorros de coloràines, “mofletes” vermells i pantalons amb un forat a l’entrecuix i tan forrats que casi no poden caminar, són reals. Voldria tocar les cases de palla, i els avis amb gorros d’estil rus descansant al costat de dos troncs mal posats plens de roba eixugant-se. Voldria dir que el gos que jau al costat està viu i no se’l menjaran, que els turonets del fons amb formes inversemblants no estan pintats, que els nens i no tan nens que no em treuen la mirada del damunt (i que no saben que jo tampoc els hi puc treure la mirada!) són feliços sense tenir la paraula “progrés” en el seu vocabulari. Que la noia que es renta les dents a la font d’aigua del costat de casa o el noi que frega la roba a mà al seu costat viuen contents, La nena que escolta al que intueixo que és el seu avi explicant-li alguna cosa que fa que esclati de riure, les dones que renten la roba al safareig mentre fan petar la xerrada… que tot això perduri!”


Així com per posar una imatge al text, estava buscant alguna foto significativa, però entre que en tinc moltíssimes i que sóc incapaç de decidir-ne una, en penjo unes quantes… Les primeres estan fetes anant amb autobús, així que la seva qualitat és discutible iiiii justificable. Les altres només discutibles… :)

Quin viatge, quin viatge!!

img_1168.jpgmemoriesdeviatge18.jpgmemoriesdeviatge17.jpgmemoriesdeviatge14.jpgmemoriesdeviatge15.jpgmemoriesdeviatge16.jpgmemoriesdeviatge11.jpgmemoriesdeviatge13.jpgmemoriesdeviatge12.jpgmemoriesdeviatge07.jpgmemoriesdeviatge08.jpgmemoriesdeviatge09.jpgmemoriesdeviatge10.jpgmemoriesdeviatge05.jpgmemoriesdeviatge06.jpgmemoriesdeviatge03.jpgmemoriesdeviatge02.jpgmemoriesdeviatge04.jpg

 

One thought on “Records de viatge retrobats

Deixa un comentari

Translate »
%d bloggers like this: