Una de vols…

20141031_053750_1.jpg

La meva relació amb els vols mai ha estat del tot amigable, i no perquè li tingui respecte a volar ni res de tot això… D’alguna manera, els avions i jo no anem al mateix ritme… i ahir ja va ser la gota que va vessar el got.

És l’enemistat perpètua (n’estic casi segura)… la mateixa que ens uneix als bancs. Un preu més de la globalització. I evitar volar quan t’agrada viatjar… es fa difícil…

Com evitar els controls de seguretat on et remenen de dalt a baix, et fan descalçar-te i passejar-te amb els pantalons casi tocant a terra perquè el cinturó no passa pel detector (només faltaria!), et fan sentir culpable per portar un deshodorant de menys de 50ml al bolso sense una bossa amb zip, “quina bogeria!” o unes pinces (quina dona no porta unes pinces al bolso?) perquè es poden considerar perilloses… Quan arribes morta a l’aeroport després de tot una gimcana per arribar-hi, traient el fetge per la boca, o morta després de patejar durant dies una ciutat desconeguda i saber que toca passar pel filtre… Llevar-te a les 3 del matí per agafar el primer vol, i deixar-te 5 euros en un cafè amb llet, perquè el teu cos et diu que no es mourà si no li dónes cafeïna, i les maleïdes companyies ho saben… Els abusos als aeroports són constants i pertot arreu. I no serà perquè no paguem… Deixar-te remenar, fer cues i resar perquè el vol surti puntual. QUi no vol tot això?

I si en aquest ambient hi poses un petit desastre ambulant (com és el cas), la distracció està assegurada. Tinc tantíssimes anècdotes amb els aeroports i els avions… I la d’ahir ja va ser la definitiva (intento creure). Aquí en van unes quantes…

1. Comprar el bitllet d’avió per la ciutat que no toca. Havia de sortir de Barcelona i un cop pagat el bitllet em vaig adonar que hi posava Amsterdam (molt probablement perquè sempre compro ràpid i llegint en diagonal per evitar que el preu pugi mentre l’estic comprant, i al re-carregar la pàgina, es va tornar a posar Amsterdam (el primer de la llista) per defecte i ja no me’n vaig adonar).

2. Comprar la tornada del vol per un any més tard del que toca. O sigui, si el vol havia de ser del 10 al 20 de febrer del 2008, vaig comprar-lo per del 10/02/2008 al 20/02/2009… I no adonar-me’n fins que estem a l’aeroport apunt d’embarcar i el sistema no és capaç de llegir el nostre bitllet. Ens indignem com a telecos que som pel sistema de merda que tenen… fins que ens adonem que no, que el sistema està massa ben fet… I què fem, ens esperem 1 any a Marrakech fins que surti el nostre vol? La broma ens surt cara (com totes les bromes relacionades amb els vols).

3. La marató que vam fer al Prat quan vam anar a Lisboa va ser èpica… Ens vam passar 2h fent cua per facturar, i quan quedaven 10minuts per tancar la porta d’embarcament, ens colem per facturar la maleta, ens colem per passar el control de seguretat i ja em veus a mi amb 2 motxilles (la meva i la de l’Alba), descalça amb les sandàlies i el cinturó a la mà, els pantalons a sota el cul, i creuant tota la terminal de dalt a baix. Arribem allà davant, fent-els-hi tanta pena que ens deixen passar… Imgina… les 3 maries traient el fetge per la boca, suant com unes desesperades i amb totes les coses del control de seguretat a les mans com unes pordioseras… Arribo amb les marques de la cinta elèctrica als peus, però això sí; agafem el vol.

4. Perdre un vol perquè la carretera està completament nevada i ni els cavalls hi passen. No hi ha manera factible d’arribar-hi (això va ser a la Xina, a prop de Jiuzhaigou, al costat del Tibet). Truco per cancel·lar el vol, i em diuen – en xinès, perquè clar, per què haurien de parlar anglès? quin guiri a part de mi voldria agafar un vol a on Sant Pere va perdre l’espardenya, en plena època de nevades?- que si no puc arribar a l’aeroport és el meu problema, que el vol sortirà igualment. El vol no va sortir, hi havia més de 3 metres de neu i la carretera estava impracticable (inclús 3 dies després d’esperar a poder sortir d’allà la carretera estava fatal). Encara recordo com a l’anada, l’autobús va baixar un port de muntanya que estava ple de pilons de palla perpendiculars a la carretera, que feien que l’autobús s’anés frenant, mentre derrapava a cada corba… A cada corba tenia la sensació que ens quedaríem allà… Com per arriscar-me a agafar el vol…

5.  Perdre un vol a la Índia, a Chenai concretament, perquè el tren arriba 3h tard. Si heu anat a la Índia i heu viatjat en tren, sabreu de quin tipus de trens parlo… Porto 13 dies a l’esquena, dormint en trens, autobusos, hostals amb companyia a l’habitació (i no parlo de persones), al carrer, fent coachsurfing, vaja que estic morta! He resseguit la costa, i l’últim pas és arriba a l’extrem est i agafar un vol per tornar a l’origen, per poder agafar el vol de tornada. Intento baixar 3 parades abans de la que em toca i llogar un taxi per arribar a agafar el vol; però no hi arribo. Necessito arribar a Mumbai sigui com sigui, he perdut el vol intern, però no puc perdre la tornada cap a Barcelona… I no queden més vols… Em passo 18 hores en un tren per poder arribar a temps…

6. I ahir… ahir vaig anar a l’aeroport que no tocava… Ahir que no podia perdre’l, ahir que no havia de ser, va ser. Sí, sí… a l’aeroport que no era. Com em poden passar aquestes coses??

Surto de la feina amb 3h d’antelació i arribo a Stansted, després de cagar-me amb el trànsit de Londres i deixar el cotxe aparcat en un pàrquing proper a l’aeroport. Intento entrar i el sistema em marca error. Ho intento de totes les maneres possibles, pensant que el paper està massa arrugat i el sistema no llegeix bé el codi… Error!!! Miro al paper intentant veure què passa i veig LUTON. Merda! Tinc menys de 2h per anar a l’altre punta. De fet, la meva feina està a 15minuts de Luton, o sigui que he de desfer tot el camí, i en hora punta. Merda! Truco un taxi i ens creuem Londres… Em toca un taxista amb orchata a les venes… Li insisteixo que no puc perdre el vol, però ell no es mou del primer carril, amb tots els camions… Es perd, es passa de llarg la sortida quan l’havia avisat amb temps, però segons ell, el seu GPS marcava l’altre… Es torna a perdre, i em cago amb ell i el maleït trànsit de Londres… Arribem a Luton a menys 10… Corro com si m’hi anés la vida (amb sabates de taló… prova de córrer amb sabates de taló, maleta, jaquetes i bolso…), passo per davant al control de seguretat… Ja fa dies que a Luton estan posant màquines noves i hi ha una cua impressionant… Em tenen la maleta 15 minuts mentre no paro de mirar a la persona que ha de revisar-la, pregant perquè el vol vagi amb retràs. Un altre deshodorant sense la bosseta de plàstic… òStia!!!! Descalça perquè les sabates de taló no entren, desesperada i casi abatuda, em temo el pitjor… Sí, l’he perdut. He perdut el vol que no podia perdre, i em desmonto…

I ahir, després de perdre’l, compro el primer vol per l’endemà. Torno a casa derrotada… Aquesta gimcana l’he perdut… Impotència i frustració… Em dic a mi mateixa que “mai més, mai més”, però no m’ho crec…  Avui, a les 3 del matí hora UK (les 2h hora catalana) ha sonat el despertador per agafar l’autobús nocturn que m’ha deixat a Victòria Station. D’allà he agafat el tren cap a Gatwick (20 pounds lo puto tren), passo el control i vaig de pet a pel cafè amb regust a màquina bruta i preu presidencial, i tornem-hi que no ha estat res…

Sento que cada vol pot anar malament, que m’hauré deixat alguna cosa, que puc estar fent alguna cosa malament… De fet, no és culpa dels vols, sóc un desastre ambulant, i sembla que no n’aprengui… A cada viatge descobreixo més coses que poden anar malament, i Murphy comença a ser íntim… I amb els vols, el marge d’error és petit i car. Però com he dit, serà un més dels companys de viatge que desitjaria oblidar…

Quina serà la propera?

pirineus.jpg

Deixa un comentari

Translate »
%d bloggers like this: