Mont Batur – Història d’un guia

Després de gairebé dos mesos viatjant per Austràlia i Nova Zelanda, la vergonya de no haver trepitjat el blog comença a fer-se latent i incòmoda. No per falta de ganes, però sempre hi ha coses millors a fer que obrir l’ordinador i posar-te a grapejar paraules i ordenar fotos; la posta de sol perfecta, una cerveseta fresca esperant-te, un llibre a mig llegir, o sentir com els ulls se’t tanquen sense que puguis posar-hi remei… Excuses a part, he decidit revifar el blog, a veure si me’n surto.

Abans d’ahir ens vam llevar a les 3:15 am per anar a pujar el mont Batur i poder veure la sortida del sol. Dic “ens” perquè aquesta part del viatge la faig amb ma mare i el Francesc. El noi de l’hotel ens acompanya amb la moto fins al pàrquing on deixem el cotxe. Els guies ja ens esperen. Sembla la rambla. Tots els turistes dispersos per l’illa estan en aquell pàrquing; a les 4 del matí.
Consell: No es pot pujar la muntanya sense guia. Tots els turistes han d’anar acompanyats d’un guia autoritzat. Els hotels, hostals i la gent del carrer, tenen contactes per organitzar-te la pujada (per no parlar de les agències de viatges). Fan d’intermediaris pels guies i s’emporten la seva comissió. Nosaltres anàvem sense res, vam agafar l’hostal que ens va anar bé el mateix dia a l’arribar (a davant del llac Batur, es diu Hotel Surya, i ens va costar 260.000IDR – uns 17€ l’habitació triple. Hi ha wifi, però l’habitació és bastant bastant justa… el recomanaria pel servei i el noi simpàtic que el porta i la seva mentalitat a lo Bob Marley “don’t worry be happy”, però no per les instal·lacions) i d’allà vam agafar l’excursió; 900.000IDR pels tres (20€ per persona).

El noi de l’hotel ens presenta al guia; el Wayan. Parla poc, no com el de l’hotel; se’l veu tímid i amb un anglès justet. Ens dóna els lots i comencem a pujar. La pujada comença tranquil·la, és progressiva, i es va fent a poc a poc. Sembla una processó. Si aconsegueixes mantenir els ulls oberts a aquelles hores, pots traçar el camí que puja fins al cim seguint les llumetes dels lots de la gent que va pujant. Semblen cuques de llum! A 10 minuts de la pujada i ha el temple del mig, que ve a ser una figureta posada al mig de la muntanya on els guies hi fan parada i hi posen un farcell de flors i encens, per agrair i beneir els déus protectors de la muntanya.

A mig camí, les forces comencen a fer figa – i les cames també-, i ma mare i el Francesc decideixen quedar-se a reposar i veure la sortida del sol des de mig camí. Com que es baixa pel mateix camí, decidim tirar amunt i retrobar-nos a la baixada.

És deixar-los a ells, i el guia posa la directa. Comencem a pujar pel dret, deixant les cuques de llum a un costat, per poder arribar al cim. Només puc mirar al terra, i respirar pel nas abans no em caigui el fetge per la boca. De miracle no he caigut entre tanta roca volcànica. Miro amunt i el veig amb un somriure d’orella a orella. Hem arribat abans no surti el sol, ho hem aconseguit! Se’n va a una caseta de bambú petita que tenen a dalt i agafa una estora de plàstic. Ja sap on posar-la. Hi té un lloc reservat amb vistes privilegiades. L’estira i em deixa que recuperi l’alè i comenci a disparar a la sortida del sol a tort i a dret.

DSC_5048-01.jpeg

Als peus, el llac Batur
Al davant, les muntanyes Abang i Agung
A l’horitzó, les muntanyes de Lombok, l’illa al costat de Bali.
Una mica més al fons, el sol que s’amaga entre els núvols
Hi ha una boirina baixa que trenca el cel entre les muntanyes del davant i el llac, i a l’esquerra una segona capa comença a passejar-se entre els turonets…

Per si no queda clar, flipo amb la sortida del sol i amb les vistes. El Wayan arriba content amb un entrepanet de pa de motlle untat amb un platan, i un ou dur per mi. Em veu la càmara i li falta temps per agafar-la i començar a fer fotos. Està content, es desperta amb el sol i comença a parlar de tot. Fem la volta al volcà per dalt. Està ple de gent, però m’ensenya tots els racons; els cràters on hi couen els plàtans a dins, les parts més altes i amagades (o així m’ho ven), les històries del volcà, les erupcions, tot.

DSC_5081-01.jpeg

Un cop feta la volta comencem a baixar.

M’explica que té 35 anys, que no té un gran anglès perquè mai ha pogut estudiar, però que cada dia puja el volcà perquè el seu fill i la seva filla de 10 i 15 anys puguin anar a l’escola i tenir un futur millor. Ella vol ser metgessa i ell encara no ho té clar, però al Wayan li agradaria que fós policia o estudiés lleis. Viu a un poblet a 5kms del pàrquing, i cada dia es lleva a les 3 del matí per arribar d’hora al pàrquing, trobar-se amb turistes i pujar. El seu anglès l’ha tret de les pujades i baixades a la muntanya. Ho diu amb una barreja de vergonya i orgull.

Durant la baixada m’ensenya paraules en balinès, en indonesi i en la seva llengua local. Li dic que amb una llengua en tindria prou, que se’m barregen les paraules; però no m’entén, i no para d’ensenyar-me paraules noves, i jo el deixo fer. Ara ja no hi ha qui l’aturi.

Es diu Wayan perquè és el primer fill, el números van així (escrit tal com ho pronuncio):
1- Wayan (Putu en balinès), 2-Mate (Kadek), 3- Nyoman(Komang), 4-Ketut
Per donar les gràcies:
Terima Kasih – en indonesi, suksma – en balinès.
M’ensenya moltíssimes paraules, però moltes no les recordo… I no sabria dir en quin idioma són…

Baixem corrent, tant, que ens deixem a ma mare i al Francesc pel camí, pensant que han anat baixant. Arribem al pàrquing i al no trobar-los em diu que m’esperi que els anirà a buscar. 20 minuts després veig que baixen dues motos amb ells dos de paquets. Ningú li havia demanat, però al veure’ls tan cansats, ha demanat a un noi que hi havia que l’ajudés a baixar-los amb les motos. No pregunto com han baixat amb motos per aquella muntanya, però el Francesc ja em diu que millor no veure-ho!

No demana res, però li donem una propina per l’atenció, el bon fer i les molèsties. Ens ha fet el dia.
Hi ha moltes històries per explicar, la del guia és una d’elles.

PD: Intentaré penjar les fotos aquesta nit amb la wifi de l’hostal.

G0183691_1459988625874_high-01.jpegGOPR3688_1459981202858_high-01.jpeg

2 thoughts on “Mont Batur – Història d’un guia

  • 9 d'abril de 2016 at 22:05
    Permalink

    Genial Laura!
    Me alegro que estés disfrutándolo!
    Un abrazo!
    Inés

    Reply
  • 11 d'abril de 2016 at 5:31
    Permalink

    m’ha encantat l’entrada ha estat com acompanyar.-te durant un trosset del viatge dalt del volcà! mua!

    Reply

Deixa un comentari

Translate »
%d bloggers like this: