La història de Aung San Suu Kyi

Ara fa una estona, cansada d’haver de preguntar-me si li dic Birmània o Myanmar he buscat el perquè del canvi de nom (de la mateixa manera que la que durant molt temps va ser-ne la capital ara es diu Yangon i no Rangoon). Sembla que no sóc la única que té aquest problema. La wikipedia li dedica una pàgina per veure l’evolució i l’origen de tots els noms que ha tingut (ho podeu veure en aquest enllaç).

Informació sobre el país
Segons la wikipedia, el país ha estat en mans de militars, amb cops d’estat constants.
El 1988 hi va haver una revolució anomenada “Aixecament 8888”, que demanava instaurar una democràcia. 40 dies més tard, un altre militar va prendre el control del país i el va re-nombrar. D’aquí el canvi de nom. Molts països consideren el canvi il·legítim, però sembla que des de llavors, la majoria de països l’han acabat acceptant. Els últims ens fer-ho van ser els australians el 2014. Després de llegir-me diferents pàgines no puc arribar a cap conclusió. Els locals l’anomenen Bama, els europeus Burma (o Birmània), i el nom oficial és Myanmar. Sembla ser que Bama només considera als birmans, mentre que Myanmar inclou totes les ètnies del país. Com que ningú sembla tenir-ho massa clar, i tot i que el nom oficial és Myanmar, faré servir els dos termes, referint-me al mateix país.

Informació sobre Aung San Suu Kyi
És una icona al país. Li han dedicat carrers i tothom en parla sempre que pot. És un referent a Myanmar. Però jo, per variar en sé ben poc. A Yangon ja me’n parlen, però tenen un anglès tan just (tirant a nul) i jo un birmà tan escàs, que amb prou feines ens serveix per demanar menjar i pagar… com per posar-nos a parlar de personatges famosos. Buscant informació sobre el canvi de nom del país, començo a saber més d’ella. Aquest article de ‘El País’ del 2007 reflexa tot el que representa pels birmans: La Mandela Birmana. Em quedo impressionada.

El seu pare va ser el general que va liderar la lluita contra colonialisme britànic per aconseguir la independència de Birmània. El van assassinar 6 mesos abans d’aconseguir-la, però es considera el pare de l’actual Myanmar. Ella tenia 2 anys quan va morir. Ha crescut a cavall de la Índia i Anglaterra, ha viscut al Japó, treballant per les Nacions Unides i s’ha format en diferents camps. Va deixar la seva vida a Londres amb el seu marit i els seus fills per tornar a Birmània a cuidar la seva mare i més endavant, seguir amb el llegat del seu pare i liderar el moviment per portar la democràcia al país.

El 1990, després de l’Aixecament 8888, hi va haver eleccions lliures per primera vegada en gairebé 30 anys. Ella estava al capdavant de la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD); i tot i que va guanyar per àmplia majoria, els militars van refusar abandonar el poder. Des de llavors, va estar sota arrest domiciliari (oficialment, des del 1989 fins al 2010). 21 anys com a presonera política!
El 1991 li van donar el Premi Novel de la Pau.

Després de llegir aquest article, segueixo buscant sobre ella… El NLD també va guanyar les eleccions del 2008 i el 2012, però necessitava més del 60% de vots en les dues cambres parlamentàries per poder governar (House of Representatives i House of Nationalities), i això els deixava fora del poder. El 2015, el partit va guanyar amb un 86% del vots, però al estar casada amb un estranger (anglès) i ser mare de dos nens, la constitució li prohibia accedir a la presidència. Com que oficialment no pot ser presidenta, el 30 de març del 2016, li van assignar diferents ministeris. Quatre dies més tard, l’actual president Htin Kyaw, li va atorgar el càrrec de consellera d’estat, des del que, en certa manera, governa sense ser-ne la presidenta oficial (referència de la wikipedia – en anglès; la versió espanyola o catalana no estan prou actualitzades).

No fa ni dos mesos que ha passat d’encapçalar la revolució birmana i ser-ne un símbol, a liderar el govern, i sembla que ja ha rebut algunes crítiques. Per exemple, el fet que no reconegui com a birmans a aquells que pertanyen a l’ètnia musulmana rohingya. Fins i tot ha demanat als Estats Units que deixin de referir-se a ells com a birmans, perquè no els considera part del país (veure article – en castellà).

Tinc ganes de veure com ho fa, com lidera l’apertura d’un país molt influenciat pel domini militar i els orígens comunistes, amb un nivell educatiu baix, però amb moltes ganes de conèixer i donar-se a conèixer. No té un paper fàcil. Ha estat una icona, i ara s’ha posat al punt de mira just en el moment en el que el país comença a mirar enfora.

No sé si n’han fet cap pel·lícula de la seva vida, però estic segura si no l’han fet, no tardaran a fer-la. La seva vida és una lluita constant amb final feliç, sona a americanada amb fets històrics d’aquells que agraden a tothom. Preparem les crispetes i que comenci l’espectacle!

Deixa un comentari

Translate »
%d bloggers like this: